📖 Les històries: una eina per mirar amb cura

A la Llar d’Infants Municipal Els Dips, les històries formen part d’un dels projectes que més ens defineixen i que donen sentit a la nostra manera d’acompanyar la infància. Són molt més que una proposta d’avaluació  o un recurs d’observació: són una manera de mirar, escoltar i valorar el que passa durant la vida quotidiana del dia a dia, amb una mirada pedagògica i plena de respecte.

🧩 L’observació pedagògica: escoltar sense presses

Documentar moments de vida quotidiana

El punt de partida de cada història és l’observació. Observar vol dir parar atenció, deixar-se sorprendre, escoltar sense presses ni judicis. Observar ens permet veure l’infant en el seu moment, entendre els seus interessos, els seus gestos, la seva manera de relacionar-se amb els altres, amb l’espai, amb els materials.

Observar és cuidar. I des d’aquest cuidatge neixen les històries que escrivim.

✍️ Narrar per fer visible l’aprenentatge

A final de curs, tot l’equip educatiu, de manera consensuada, escrivim una història per a cada infant. Acompanyada d’imatges, petites narracions explica un moment viscut, un descobriment, una emoció, un conflicte resolt, un joc compartit… Tot allò que dona valor al seu dia a dia a la llar.

Aquestes històries són una forma de documentar els processos d’aprenentatge de manera viva, significativa i respectuosa. No només mostren el que fan els infants, sinó com ho fan, amb qui, i què els aporta.

Documentar els processos d’aprenentatge de manera viva, significativa i respectuosa.

“L’avaluació hauria de ser un acte de cura, no de control.”
– Carla Rinaldi, pedagoga i referent del projecte Reggio Emilia

🧠 Una eina d’avaluació viva i compartida

Les històries són també una eina d’avaluació que va més enllà de l’observació individual. Ens ajuden a veure com avança cada infant, a compartir-ho amb l’equip i amb les famílies, i a prendre decisions que respectin el seu moment i les seves necessitats.

Avaluar el procés, per a nosaltres, és reconèixer, revisar i revisitar el que es viu, com una manera de créixer plegats.

📚 Un tresor per recordar

Cada infant guarda les seves històries dins d’un carpessà, que l’acompanya al llarg de tota la seva etapa a la llar. És un recull de moments, vivències, jocs, emocions i descobertes. Un document que es converteix en un tresor únic per a les famílies.

Molt més que un document, la història és un tresor únic per la família.

Quan el curs acaba i les històries arriben a casa, és emocionant llegir-les, veure com ha crescut l’infant, com ha canviat la seva manera de jugar, de comunicar-se, de ser.

🌱 Narrar la vida quotidiana amb respecte

Amb les històries fem visibles les petites grans coses. Aquelles que passen cada dia, sovint en silenci, però que tenen un impacte profund. Narrar és reconèixer, és aturar-nos, és posar valor al que vivim.

I, sobretot, és una manera d’honrar la infància i el seu temps, amb la cura i l’estima que es mereix.