El control d’esfínters, un procés per acompanyar
eL CONTROL D’ESFÍNTERS
Acompanyar el vostre fill/a durant el procés de control d’esfínters és un pas important en el seu desenvolupament mental i social. No es tracta només d'un aprenentatge d’hàbit, sinó d’un moment crucial per a l'infant. És essencial donar-li temps, confiar en les seves capacitats i respectar el seu propi ritme, evitant comparacions amb altres infants i sense imposicions. Cada nen/a és únic, amb una maduració diferent, per la qual cosa ens guiarem pel moment evolutiu de cadascun i no per l’edat cronològica.
Premisses a tenir en compte:
COORDINACIÓ: Totes les persones que en tenen cura han d’estar alineades per evitar confusió.
CONFIAR: L’adult ha de ser pacient, respectuós i tenir una actitud positiva.
TEMPS: Donar-li temps perquè pugui integrar aquest procés en la seva rutina diària.
AUTONOMIA: Fomentar que pugui fer les coses per si sol/a amb roba còmoda.
Font: Imatge extreta de https://educacio.banyoles.cat/pujades/files/Traiem%20o%20abandonem%20el%20bolquer.pdf
Un infant està preparat quan...
Té coneixement del seu propi cos (sap per on surt el pipí o la caca).
Pot posar paraules i coneix el vocabulari adequat (vàter, calcetes/calçotets).
Mostra interès quan van al lavabo i té una actitud positiva a l’hora d’asseure’s al vàter.
Segueix consignes senzilles i les imita.
És capaç d’abaixar-se i apujar-se la roba.
Diferencia entre portar pipí o caca i és capaç d’avisar.
Mostra control vesical i intestinal, mantenint el bolquer sec durant unes dues hores i fa caca una o dues vegades al dia.
Algunes recomanacions:
Explicar a l’infant en el moment del canvi de bolquer si ha fet caca o pipí per familiaritzar-lo amb aquestes paraules.
Fer-lo partícip en tot moment, acompanyant-lo al vàter, ajudant-lo si cal a apujar o abaixar la roba, i dialogant sobre el que va passant. Mirar contes o explicar històries relacionades amb el pas del bolquer al vàter pot ser molt útil.
Acompanyar-lo en aquest procés, preguntant cada cert temps si té pipí o caca i animant-lo a fer-ho al vàter sense pressionar-lo.
Afavorir un clima relaxat i natural sense presses ni angoixa. No us preocupeu si al principi se li escapa alguna vegada; és normal perquè aquest procés necessita temps. Manteniu una actitud positiva i no el renyeu.
Si aneu amb cotxe, posar un protector al seient i evitar posar el bolquer ja que podria generar-li confusió.
El podreu trobar AQUÍ. També podeu seguir a l’Anna Estapé (Perfil Instagram)
Consells a seguir:
Informar i coordinar-se amb la llar d’infants perquè tothom segueixi el mateix pla.
Començar el procés des de casa i en cap de setmana per donar continuïtat a la llar. La família és el principal referent de seguretat per l’infant.
Iniciar només durant el dia. No es recomana iniciar la retirada nocturna fins que no s’hagi assolit cert control durant el dia.
Acompanyar-lo sovint al vàter aprofitant moments com el despertar al matí, abans o després de dinar, abans del bany i abans de dormir.
Donar-li temps quan estigui assegut. Si després d’uns minuts no ha fet res, respectar-lo i tornar a intentar-ho més tard.
Quan hagi assolit el control diürn i després de la migdiada s’aixequi sec durant uns dies, no li posarem bolquer durant la migdiada.
El control d’esfínters a la nit és més complex. Quan tingui el control diürn i a la migdiada, passarem a la retirada del bolquer a la nit.
Respecte al control de les defecacions, que acostuma a ser més dificultós, cal donar-li més temps i confiança.
Recomanacions que seguirem a la llar:
Comunicar-nos amb la família, acompanyar-los i conversar perquè puguin expressar els seus dubtes i preguntes.
Portar roba i còmoda per fomentar l’autonomia (evitar bodis, tirants, etc.).
Disposar de tres mudes completes: calcetes/calçotets, samarreta, pantalons, sabates i mitjons.
Font: Imatge extreta de http://pediatriakm0.com/hora-deixar-bolquer/
Acabem amb una frase significativa i molt potent, El bolquer no es treu, el bolquer es deixa.
Fomentar el benestar infantil és promoure hàbits saludables com rentar-se les mans. A través d'aquest moment de vida quotidiana, no només es revaloritza la salut, sinó que també es va desenvolupant l'autonomia dels més petits. El paper de l'adult és important en aquest procés, ja que s'encarrega de guiar i animar als infants a assumir petites responsabilitats de manera segura i eficaç. Aquestes accions no només contribueixen al manteniment de la higiene personal, sinó que també ajuda a crear una base sòlida per al creixement emocional i físic dels infants. Un moment de benestar, un moment de calma i relaxació en què mentre l'aigua llisca d'entre els dits, els infants van integrant petits hàbits i rutines relacionades amb la higiene i la salut.
