LÍMITS QUE CUIDEN: ACOMPANYAR AMB SEGURETAT I CONFIANÇA🤝
Què són els límits que cuiden?
A la primera infància, els límits no tenen la funció de restringir, sinó de protegir i orientar. Són una manera de dir als infants: "Sóc aquí, et veig, et respecto i et sostinc". A través d’ells, els infants descobreixen com funciona el món, què és segur i què no, i com poden relacionar-se amb els altres i amb ells mateixos.
Els límits que cuiden es basen en la calma, en la constància i en una mirada que comprèn. Quan els infants saben què esperar, se senten més segurs, i això els permet explorar amb més autonomia i tranquil·litat.
Per què és important posar límits des de ben petits?
Posar límits no és un acte de control: és un acte d’amor. Els infants necessiten saber quines són les estructures que els envolten per poder créixer amb confiança. A través dels límits:
construeixen autoregulació,
aprenen a gestionar la frustració,
desenvolupen habilitats socials,
i troben una base sòlida per créixer emocionalment.
Quan els adults sostenim el límit des de la calma, fa que l’infant se senti protegit, reconegut i validat.
Posar límits fa que l’infants se senti protegit, reconegut i validat.
Delicadesa i fermesa: un equilibri essencial
Els límits no són ni durs ni tous: són clars, coherents i respectuosos. La fermesa dona seguretat; la delicadesa dona confiança. Aquesta combinació ajuda l’infant a sentir que l’adult és una figura estable i present, algú que manté el rumb fins i tot quan apareixen emocions intenses.
Validar l’emoció —“Entenc que vols continuar jugant”— i mantenir el límit —“Ara és moment de dinar”— és un exercici de presència que ensenya a l’infant que totes les emocions són benvingudes, però que no tot és possible en tot moment.
Una frase per recordar
La pedagoga Sonia Kliass, referent en criança respectuosa, ho expressa amb una bellesa extraordinària:
“Els límits són una abraçada que dona forma.”
Els límits contenen i sostenen, donen seguretat.
Aquesta imatge ens recorda que el límit no oprimeix, sinó que conté i sosté. I quan un infant se sent contingut, pot créixer amb llibertat interior.
Una recomanació de lectura per aprofundir 👀📘
Per a totes les famílies i professionals que volen entendre els límits des d’aquesta mirada sensible i respectuosa, recomanem el seu llibre L’Art de Posar Límits. És una guia clara, propera i plena d’exemples pràctics que ajuden a posar límits sense cridar, sense castigar i sense perdre la connexió.
Acompanyar per créixer
Posar límits amb amor és una de les tasques més difícils, però també una de les més transformadores. Ens convida a revisar-nos com a adults, a connectar amb la nostra pròpia calma i a ser far per als infants. Quan els límits s’ofereixen des del respecte, es converteixen en eines que ajuden a créixer, a vincular-se i a caminar amb seguretat.
Perquè els infants no necessiten perfectes: necessiten adults presents que els cuidin amb fermesa i tendresa alhora. 🌿✨
