La gestió de les emocions - La tolerància a la frustració
Quan parlem de frustració ens referim a aquell sentiment/sensació desagradable que es dóna quan un individu no pot satisfer les expectatives que s’ha proposat. Per tant és una vivència emocional que sorgeix davant del no compliment d’un objectiu previst. Totes i tots en vivim moltes al llarg d’un sol dia i els infants n’experimenten constantment. Tot i que forma part del procés de créixer, no és fàcil per ells, ni tampoc per a l’adult que l’acompanya.
Entendre la Frustració en els Infants
Segons la Sonia Kliass “hi ha tres tipus de situacions en què els infants poden viure frustracions:
a) Quan hi ha una frustració d’una necessitat vital (p. ex. l’infant té gana i no pot menjar).
b) Quan l’infant, exercint la seva activitat pròpia, o sigui jugant o movent-se, es troba alguna dificultat (p. ex. vol construir una torre i se li desmunta constantment).
c) Quan l’adult frustra l’infant posant fre a un impuls o negant la realització d’un desig (p. ex. quan l’infant vol pujar damunt d’un moble i l’adult no li ho permet).”
Les tres situacions són molt diverses però afirma que si donem resposta a les necessitats vitals (a) tot serà més senzill ja que moltes vegades les frustracions es donen perquè aquestes no estan ateses (descans, alimentació, beure aigua, moviment o joc - recordeu que la de joc és molt important i a vegades, no la tenim prou en compte-).
En l’àmbit b) explica que és molt important que “els infants puguin integrar l’experiència de viure frustracions i aprendre a gestionar-les”. D’aquestes situacions se’n donen moltíssimes i vivint-les acompanyades d’un adult, posant paraules al què està passant i acceptant, a poc a poc, el que està vivint és com anirà aprenent l’infant, a base de moltes i moltes vegades que això passi, a tolerar aquesta frustració. És important que visquin aquestes situacions i no intentar apartar a l’infant ja que sobreprotegint-lo només estem evitant que es generin i no li donem l’oportunitat perquè aprengui a viure-les. “La tolerància a la frustració és un dels senyals de maduresa emocional i és molt important que la puguin desenvolupar”.
La Importància de l'Experiència i la Gestió de la Frustració
En les situacions que es generen en relació a l’àmbit c), cal dir que sovint els adults tenim dificultat per suportar la frustració dels infants i també, per acceptar-la. Així doncs, que necessiten els infants de l’adult quan se senten frustrats? Quan li diem que no pot passar al carrer ara perquè el semàfor està vermell i s’ha d’esperar? Quan hem de marxar amb cotxe i no es vol asseure a la cadireta? Quan abans d’anar a dormir ens hem de dutxar per estar nets i sentir-nos millor? Quan mentre estem menjant ens hem d’estar asseguts a la cadira? ...
Realment, el que necessiten és acceptació, escolta, empatia i calma. Validant els seus sentiments i explicant-ho amb paraules fàcils i frases curtes, tot serà més fàcil. “Entenc que ara vols passar el carrer, però ens hem d’esperar” “Veig que estàs enfadat/a perquè no vols seure a la cadireta, però hem d’anar amb cotxe i t’hi has d’asseure” ... Anticipar el què farem i posant paraules al què passarà els ajudarà a entendre les situacions i fer-se la idea d’allò que passarà en breu.
Així doncs, hem de “tenir present que sempre hi haurà alguna cosa que els infants voldran fer que no els podrem permetre perquè no serà convenient en un lloc o moment concret” i esperem que aquests “tips” us ajudin a afrontar aquestes situacions.
